ELS INSTRUMENTS CONCURSALS COM A EINES DE PREVENCIÓ: Preconcurs, concurs i segona oportunitat
Malauradament, els efectes econòmics de la pandèmia s’estendran molt més enllà del ja passat període de confinament. Diversos estudis econòmics preveuen que durant els pròxims mesos seran moltes les empreses i autònoms que passaran greus dificultats econòmiques o que, fins i tot, es poden veure abocats al tancament dels seus negocis.
D’altra banda, si l’empresa s’ha acollit a un ERTO de força major conforme la normativa excepcional aprovada durant la pandèmia (amb obligació de mantenir l’ocupació durant sis mesos des de la reanudació de l'activitat), la presentació del preconcurs serà necessària per poder ajustar la plantilla sense incórrer en el risc d'haver de pagar les quotes socials insatisfetes i possibles sancions associades.
Si la situació d’insolvència persisteix i aquesta renegociació no fructifica, caldrà presentar el concurs de creditors. Encara que a la cultura llatina això es viu com un fracàs, el cert és que el concurs és, sense dubte, la millor solució en cas d’insolvència. A banda de mantenir-se la prohibició legal de noves execucions o embargaments i aturar-se també la meritació de nous interessos dels crèdits vençuts, el concurs permet reajustar amb més facilitats l’estructura de l’empresa o negoci. Entre aquestes, destaca la possibilitat de venda d’alguna unitat productiva o d’actius determinats mitjançant l’àgil mecanisme denominat pre-pack, així com la possibilitat de tramitar expedients de regulació d’ocupació en condicions molt més avantatjoses que fora del concurs (vegeu amb més detall l’article sobre l’adopció de mesures laborals en seu concursal a la nostra web www.alonso-cuevillas.eu/laboral-concursal), així com la possibilitat de resoldre determinats contractes (rentings, leasings, swaps, etc.) evitant o reduint les penalitzacions que generalment comporten aquestes resolucions anticipades.
Si amb les corresponents reestructuracions l’empresa o negoci és viable, l’objectiu és aconseguir un conveni concursal amb els creditors que permeti satisfer els deutes pendents amb quitances i esperes, és a dir, ajornats en el temps i rebaixats en la quantia.
“El preconcurs atura els embargaments i permet disposar d’un cert marge temporal per renegociar terminis i condicions dels deutes. Un termini que pot ser oxigen suficient quan es tracti d’un simple problema de tresoreria derivat de la manca d’ingressos durant el confinament”.
Si l’empresa no és viable o no es pot assolir el conveni, s’haurà de procedir a la liquidació. Tractant-se de societats, si les coses s’han fet ben fetes i el concurs no s’ha presentat amb retard (respecte dels terminis legals), el concurs acabarà sense conseqüències personals per l’empresari. En altre cas, una eventual qualificació culpable del concurs, podria comportar no només la inhabilitació de l’administrador sinó inclús, també, la condemna a haver de respondre personalment pels crèdits impagats.
Quan es tracta d’una persona física (autònom o empresari que ha fiançat personalment els deutes socials), pot ser convenient acudir al mecanisme de la segona oportunitat que permet obtenir el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI). Complint-se determinats requisits, el BEPI exonera definitivament els deutes permetent doncs una segona oportunitat per començar de nou (vegeu amb més detall l’article sobre la segona oportunitat a la nostra web www.alonso-cuevillas.eu/bepi).
El Dret Concursal és una matèria transversal (jurídica, mercantil, processal, econòmica, comptable...) i complexa que, ben aplicat, permet però resultats molt positius (o, si es prefereix, evitar resultats molt negatius). Convé, però posar-se en mans de professionals qualificats i especialitzats doncs, amb la crisi, tothom s’apuntarà ara a ser concursalista.
Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol
Advocat i Economista
Catedràtic de Dret Processal UB
Director del Màster en Dret i Administració Concursal UB
Altres articles d'interès :
